Què fem amb les escombraries?
Totes les escombraries que no classifiquem a casa van a parar a l’abocador. És un espai preparat on enterrem les escombraries provinents del contenidor de la resta que hi ha a la via pública.

Cada persona genera 1,65 kg d’escombraries al dia, i aquesta xifra segueix augmentant constantment degut a la societat de consum. Cada cop consumim més productes i objectes que acabem llençant sense haver exhaurit la seva vida útil.

Quina alternativa tenim?

1- Reciclatge: En el carrer hi ha contenidors de diferents colors: envasos, paper i cartró, vidre i matèria orgànica, i també hi ha el contenidor de la resta. Tot el que llencem en aquest contenidor anirà a l’abocador, per tan, com més reciclem, menys escombraries aniran a l’abocador i més tardarà a omplir-se l’abocador.

2- Reducció de residus: Si disminuïm la quantitat de residus que genera cada persona estalviarem matèries primeres, i tot el cost del reciclatge. Hi ha costums que podem anar canviant que faran que estalviem diners, i generem menys residus, per exemple utilitzar bosses reutilitzables enlloc de bosses d’un sol ús.

L’abocador actual ja està gairebé ple, l’alçada actual de les bosses és d’uns 22 metres, seria com un edifici de 7 plantes, i arribarà fins a 25 metres.  Per tant, aquest abocador ja està a final de la seva vida, i ja està projectat el nou abocador, que es farà al costat de l’abocador actual.

Cada dia es llencen 6.000 bosses de residus al nostre abocador.

Problemes de l’abocador

La matèria orgànica, i tot el que llencem a l’abocador, al podrir-se fa aigua bruta (lixiviats) i gas (metà).

· Aigua bruta: Es com la bossa d’escombraries que tenim a casa, quan fa dies que no la llencem fa una aigüeta al fons, però la bossa de l’abocador és molt més gran, i fa molta més aigua. Això fa que haguem d’impermeabilitzar l’abocador, es la capa negra que es veu, i cal posar canonades per recollir aquesta aigua.

Aquesta aigua va a parar a la bassa de lixiviats que hi ha més avall. L’altra bassa és d’aigua que es recull de pluja, si no hi fos l’abocador s’ompliria d’aigua i semblaria una piscina.

Els lixiviats són molt contaminants i  cal portar-los amb camions a una planta depuradora especialitzada en aquests liquids. La planta depuradora de la Seu no serveix.

· Gas: Metà (CH4) El gas metà és un dels gasos d’efecte hivernacle. La capacitat del metà de provocar efecte hivernacle és 23 cops superior a la del diòxid de carboni (CO2), per tan, petits augments en la concentració de metà en l’atmosfera tenen efectes molt negatius sobre l’augment de temperatura global. A més a més, el metà es explosiu, és el component principal del gas natural que utilitzem en les calefaccions de les nostres llars. Per evitar les explosions posem uns tubs, (que veiem a la foto) per on s’escapa aquest gas, fins que es clausura l’abocador

Quan es clausura l’abocador, llavors s’ajunten tots els tubs, i es crema el gas, obtenint CO2, que és menys contaminant (però segueix contaminant).

CH4 + 2O2 + calor → CO2 + 2H2O

En la següent foto es veu la xemeneia de l’antic l’abocador, que ja està clausurat.

Quan pararà l’emissió de gasos i de lixiviats?

Un abocador es calcula que pot arribar fins a 10.000 anys de vida, el més semblant que existeix són els pous de petroli, que són vegetació sepultada que s’ha anat podrint, i el que ha sortit és el petroli.

Durant 30 anys, s’ha d’anar cuidant, segons la legislació. Els més vells que hi ha tenen 50 anys.

Quan l’abocador està ple (25 metres d’escombraries en el nostre cas), es tapa i es cobreix d’herba. Queda tot verd, però no s’hi pot construir ni fer-hi res.